La primera documentació on apareix el topònim Agell es remunta al segle XI¹, tot i que la primera referència clara a una masia amb aquest nom és del 1328, moment en que també era coneguda com a mas Cadiretes². Això no obstant, aquesta documentació no fa referència a l’edifici que s’alça al centre urbà de Sant Llorenç Savall sinó a l’antiga masia que hi havia al Serrat de la Paula, poc més enllà dels Tres Pins, a l’actual terme municipal de Caldes de Montbui. Avui dia aquesta masia està totalment enrunada. La coincidència de noms, que evidentment no és fortuïta, hagenerat sovint confusió a l’hora de determinar si una font es refereix a una o altra casa. És per aquest motiu que gran part de la bibliografia existent fa recular erròniament l’origen del casalot de L’Agell del poble a l’edat mitjanaquan en realitat es força més modern.

La primera notícia documental que fa referència clara a l’Agell de Sant Llorenç Savall és de la segonameitat del segle XVI³. Probablement alguns membres de la família Agell del mas del Serrat de la Paula es traslladaren a Sant Llorenç Savall, on edificaren el gran casalot que podem contemplar avui dia, important el nom de la casa original de la família. Aquest fenomen era habitual als segles XVI i XVII, quan una certa puixança econòmica es va traduir en un augment de la població, propiciant que els descendents d’algunes masies s’establissin al nucli urbà, sovint bastint nous edificis. Un cas paral·lel és el de la família Marquet, descendent de la nissaga dels senyors del castell de Pera i originalment ubicada al Marquet de les Roques, a la vall d’Horta, i que al segle XVII bastiren la casa del Marquetde l’Era al centre urbà, actual seu de l’Ajuntament.

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII els Agell de Sant Llorenç Savall anaren guanyant rellevància a mida que augmentaven les seves propietats. Durant aquells anys la casa de l’Agell visqué nombroses modificacions, entre elles l’elaboració d’algunes de les llindes gravades que podem observar avui dia i, probablement, l’esgrafiat de la façana que es conserva parcialment. A finals del segle XVII o primers del segle XVIII amb el matrimoni del paraire Jaume Valls i una Maria Agell el cognom Agell deixaria d’estar vinculat a la casa i és substituït per unes generacions de Valls que es farien dir Valls i Agell. En aquesta època en Josep Valls de l’Agell posseeix també els masos Ponsferrer, Burc i Valldemaria, aquest darrer en estat ruïnós⁴. Un descendent d’aquest Josep Valls va ser en Pere Valls i Duran, elnom del qual apareix esculpit en la llinda de la porta annexa a l’edifici, al vessant de llevant, on també es pot llegir l’any 1810. Amb la fusió dels llinatges dels Valls i Agell amb els Valls del Pou, la propietat encara s’engruixí amb la incorporació del molí fariner de l’Agell, Collmonner i el Vinardell, tal com consta en la documentació municipal, onapareix en Llorenç Valls i Valls com a propietari⁵.

La decadència i posterior abandonament de la casa de l’Agell degué iniciar-se a les darreries del segle XIX,coincidint amb la crisi de la fil·loxera. Sabem que el 1895 la propietària era la Maria Valls de Pujol, que residia a Sabadell⁶. L’any 1936 n’era l’amo l’industrial llorençà Llorenç Valls i Valls⁷,moment en que l’edifici ja començava a estar malmès.