20. La casa de l’Agell

LA CASA DE L’AGELL

PROPOSTA DE CONSERVACIÓ DEL MAS DE L’AGELL

REFERÈNCIES DOCUMENTALS:

La primera documentació on apareix el topònim Agell es remunta al segle XI1, tot i que la primera referència clara a una masia amb aquest nom és del 1328, moment en que també era coneguda com a mas Cadiretes2. Això no obstant, aquesta documentació no fa referència a l’edifici que s’alça al centre urbà de Sant Llorenç Savall sinó a l’antiga masia que hi havia al Serrat de la Paula, poc més enllà dels Tres Pins, a l’actual terme municipal de Caldes de Montbui. Avui dia aquesta masia està totalment enrunada. La coincidència de noms, que evidentment no és fortuïta, hagenerat sovint confusió a l’hora de determinar si una font es refereix a una o altra casa. És per aquest motiu que gran part de la bibliografia existent fa recular erròniament l’origen del casalot de L’Agell del poble a l’edat mitjanaquan en realitat es força més modern.

La primera notícia documental que fa referència clara a l’Agell de Sant Llorenç Savall és de la segonameitat del segle XVI3. Probablement alguns membres de la família Agell del mas del Serrat de la Paula es traslladaren a Sant Llorenç Savall, on edificaren el gran casalot que podem contemplar avui dia, important el nom de la casa original de la família. Aquest fenomen era habitual als segles XVI i XVII, quan una certa puixança econòmica es va traduir en un augment de la població, propiciant que els descendents d’algunes masies s’establissin al nucli urbà, sovint bastint nous edificis. Un cas paral·lel és el de la família Marquet, descendent de la nissaga dels senyors del castell de Pera i originalment ubicada al Marquet de les Roques, a la vall d’Horta, i que al segle XVII bastiren la casa del Marquetde l’Era al centre urbà, actual seu de l’Ajuntament.

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII els Agell de Sant Llorenç Savall anaren guanyant rellevància a mida que augmentaven les seves propietats. Durant aquells anys la casa de l’Agell visqué nombroses modificacions, entre elles l’elaboració d’algunes de les llindes gravades que podem observar avui dia i, probablement, l’esgrafiat de la façana que es conserva parcialment. A finals del segle XVII o primers del segle XVIII amb el matrimoni del paraire Jaume Valls i una Maria Agell el cognom Agell deixaria d’estar vinculat a la casa i és substituït per unes generacions de Valls que es farien dir Valls i Agell. En aquesta època en Josep Valls de l’Agell posseeix també els masos Ponsferrer, Burc i Valldemaria, aquest darrer en estat ruïnós4. Un descendent d’aquest Josep Valls va ser en Pere Valls i Duran, elnom del qual apareix esculpit en la llinda de la porta annexa a l’edifici, al vessant de llevant, on també es pot llegir l’any 1810. Amb la fusió dels llinatges dels Valls i Agell amb els Valls del Pou, la propietat encara s’engruixí amb la incorporació del molí fariner de l’Agell, Collmonner i el Vinardell, tal com consta en la documentació municipal, onapareix en Llorenç Valls i Valls com a propietari5.

La decadència i posterior abandonament de la casa de l’Agell degué iniciar-se a les darreries del segle XIX,coincidint amb la crisi de la fil·loxera. Sabem que el 1895 la propietària era la Maria Valls de Pujol, que residia a Sabadell6. L’any 1936 n’era l’amo l’industrial llorençà Llorenç Valls i Valls7,moment en que l’edifici ja començava a estar malmès.

FONTS:

1. Arxiu de l’abadia de Montserrat: Speculo del monestir de Sant Llorenç del Munt
2. Arxiu particular dels Agell (cal Ramon)
3. Arxiu de la Corona d’Aragó: Arxiu dels Sentmenat (AS-0.288)
4. Arxiu de la Corona d’Aragó: Arxiu dels Sentmenat (AS-0.288)
5. Arxiu Municipal de Sant Llorenç Savall
6. Arxiu Municipal de Sant Llorenç Savall
7.  VALLS VILA; JAUME: Onomàstica de Sant Llorenç Savall (inèdit)

PROPOSTA DE CONSERVACIÓ:

Primerament, abans de destacar els elements que creiem que s’haurien de conservar o recuperar de la masia de L’Agell, és necessari tenir en compte que les masies en general, són elements clau del paisatge rural català, amb una gran importància històrica, cultural i arquitectònica. Aquestes construccions tradicionals han estat testimonis de la vida agrícola i ramadera al llarg dels segles, reflectint la nostra identitat i les nostres arrels. Mantenir les masies és fonamental per preservar la nostra història, i és justament per aquest motiu que des del nostre punt de vista s’hauria de conservar sencera.

Dit això, i sent conscients de les problemàtiques que comporta la conservació total de l’edifici, sobretot per l’estat en que es conserva, proposem la conservació d’un seguit d’elements concrets.

Començant per la façana principal, aquesta presenta un esgrafiat que tot i estar en mal estat de conservació en algunes zones, és un element destacable i característic del mas. Es tracta d’un esgrafiat amb motius geomètrics, el qual imita un carreuat. Aquest tipus d’esgrafiats a les façanes es comencen a popularitzar a Catalunya a partir del segle XVIII, i tenint en compte el context històric del mas, el qual sabem que va patir reformes importants durant aquest segle, és possible que fos d’aquest mateix moment. A més, el fet d’intentar mantenir la façana principal també respon a la voluntat de deixar un testimoni visual i reconeixible que recordi l’existència d’aquest mas.

Vista de la façana principal del mas
(Foto: Josep M Noguer)

Un altre element que proposem conservar in situ són les dues premses i la sala de les tines. Pel que fa a les premses, ambdues de cargol, conserven els brancals o braços de pedra treballades amb encaixos, i el banc de fusta, cadascuna amb una data inscrita, 1773 i 1784. En el cas que no es puguin conservar senceres, proposem la recuperació d’ambdós bancs de fusta amb les inscripcions.

Premsa de cargol amb la inscripció 773
(Foto: Josep M Noguer)

Premsa de cargol amb la inscripció 1784
(Foto: Josep M Noguer)

Per l’altra banda, a la sala de les tines, es conserven quatre tines, dues de planta rodona i dues de planta rectangular, totes elles revestides amb rajoles de ceràmica vidriada. En cas que no sigui possible mantenir aquest espai, proposem fer una neteja de la zona i una documentació adequada prèvia a la seva destrucció, la qual inclouria un reportatge fotogràfic i una planimetria amb plantes i seccions de les estructures, per tal de tenir un registre complert d’aquests elements més destacables abans de la seva desaparició.

Sala de les tines, amb una de les tines de planta rodona i el sostre parcialment enderrocat de volta catalana
(Foto: Josep M Noguer)

En relació a la resta de l’estructura de l’edifici, trobem altres elements destacables dels quals considerem necessària la seva recuperació. A la façana posterior del mas, hi ha un parell de finestres amb dues llindes treballades. En una d’elles trobem una creu central, i en l’altre es pot llegir l’any; 1754.

Finalment, la llinda de pedra de l’arc que dona accés al pati situat a migjorn de l’edifici, davant d’aquesta façana posterior comentada anteriorment, a la qual es pot llegir  “PERA 18†10 VALLS”.

Vista general de la façana posterior amb les dues finestres delimitades en vermell
(Foto: Josep M Noguer)

Detall de la llinda d’una de les finestres amb la data 1754
(Foto: Josep M Noguer)

Detall de la llinda d’una de les finestres amb una creu incisa
(Foto: Josep M Noguer)

Detall de la llinda de pedra amb la inscripció “PERA 18†10 VALLS”
(Foto: Josep M Noguer)

REPORTATGE FOTOGRÀFIC
(Josep M Noguer)