Autor:

Josep Masagué i Torné

“ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ SAVALL,
LA SEVA ARQUITECTURA
I UNA MICA D’HISTÒRIA”

L’altar major va ser decorat l’any 1959, (Castells 1961), amb un mural fet per l’artista sabadellenc, Fidel Trias Pagès (1918-1971).

Aquest artista ja havia pintat altres murals potser el primer va ser el que va realitzar a Sant Feliu del Racó, a la capella del Santíssim Sacrament, entre els anys 1953-55. En van seguir d’altres: el de la capella de la Santa Creu de Bellaterra, (1958), el del baptisteri de la Basílica de la Mercè de Barcelona, (1959), l’església de Sant Oleguer de Sabadell, (1960-1961), un altar de l’església Sant Vicenç de la Creu Alta, (1962); l’any 1963, va tornar a Sant Feliu del Racó per pintar l’altar major i va continuar l’any següent a la nau d’accés a la capella del Santíssim d’aquesta mateixa església, després l’altar major del Col·legi dels Salesians, Sant Josep i Maria Auxiliadora, de Barcelona, (1965-1966) i finalment la capella dels Màrtirs de l’església de Sant Genís de Vilassar, (1966).

L’obra és àmplia i es pot seguir l’evolució del seu llenguatge, només comparant les dues de Sant Feliu del Racó, l’absis del Santíssim i l’altar major, on ja es pot veure una gran evolució, que passa d’una figuració molt realista i completament adaptada al marc arquitectònic, en el Santíssim, fins a una figuració totalment lliure i estilitzada, feta amb una pinzellada plana i uniforme, que prescindeix del marc arquitectònic, com tampoc pretén integrar les figures amb el fons que en general el deixa amb un tractament neutre, en la nau d’accés al Santíssim i en l’altar major.

A mig camí d’aquest procés s’ha d’incloure les pintures de l’altar major de Sant Llorenç, amb imatges que encara s’integren en un fons de tipus paisatgístic, força esquemàtic, com imatges que es presenten en un estat ingràvid. Les pintures ocupen els murs laterals i la volta del tram que es correspon amb l’absis i una franja que dóna la volta al mur frontal i que deixa a la vista un mur de pedra que aïlla la fornícula del Sant Patró que se situa al centre, solució per cert, la de la pedra vista, molt poc reeixida.

Els personatges de la franja venen representats, com en l’altar major de Sant Feliu, en l’aire, com si estiguessin suspesos, i en canvi els dels plafons laterals tenen una part superior descriptiva on es representen els personatges integrats en un paisatge, -en un s’hi representa la Mola-, i la part inferior una fila d’àngels posats de cara i suspesos en l’aire. Tant la figuració com el traç d’aquest mural tenen les mateixes característiques que el de Sant Feliu, on podem destacar l’emfasització de la línia mitjançant la utilització d’una paleta de colors mínima, en la qual dominen les tonalitats fredes, blau i gris, però amb petits tocs de color groc-ocre i mangra. El material que va utilitzar en aquests murals no és el dels murals clàssics, el tremp d’ou, sinó que va experimentar amb la pintura plàstica amb un resultat força aconseguit.

El repertori podria ser extret d’un retaule gòtic o barroc, però que aquí s’estén per tots els murs de l’absis, tot se centra a l’entorn de la imatge en volum de Sant Llorenç, flanquejada per les escenes del murs laterals on es representa la vida i martiri del sant. En el de l’esquerra, la predicació i miracles i en el de la dreta, el martiri a la graella. Totes dues escenes es mostren amb una protecció simbòlica d’un estol d’àngels a la part inferior. A la franja que envolta el Sant, s’hi representen els sants de la devoció local que, en els retaules se situen generalment a la part de sota, en la predel·la. A dalt de tot, una mà amb una corona de llorer i al mig de la volta, sobre un blau potent, s’hi representa una creu grega daurada envoltada pels quatre evangelistes en la seva figuració zoomorfa.